português | español | français | català

logo

Database search

Database:
fons
Search:
SANTACANA I MESTRE, JOAN []
References found:
106   [Refine the search]
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 6
go to page                


1 / 106
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Destrucció i pèrdua del patrimoni calafellenc : un balanç provisional / Joan Santacana
Santacana i Mestre, Joan


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 38 (2022) , p. 82-94 : il. (Col·laboracions
Notes a peu de pàgina.

La destrucció del patrimoni arquitectònic calafellenc és un fet relaltivament recent, però devastador. Repassem un patrimoni desaparegut a causa de l'especulació immobiliària.


Matèries: Patrimoni cultural ; Patrimoni històric i artístic ; Arquitectura ; Cases ; Masies ; Inventaris ; Especulació urbanística ; Degradació i destrucció ; Fonts documentals
Àmbit:Calafell
Cronologia:[2022]
Accés: https://raco.cat/index.php/DelPenedes/article/view/426490
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; B. Joan Oliva (Vilanova i la Geltrú); B. Santiago Rusiñol (Sitges); B. Manuel de Pedrolo (Sant Pere de Ribes); B. Josep Pla (Sant Pere de Ribes); B. Torras i Bages (Vilafranca del Penedès); Biblioteca Ramon Bosch de Noya (Sant Sadurní d'Anoia); Biblioteca Maria Àngels Torrents (Sant Pere de Riudebitlles); Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 106
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Anàlisi dels espais de presentació arqueològics de l'edat dels metalls [Fitxer informàtic] / Clara Masriera Esquerra ; [dirigida per: Joan Santacana]
Masriera i Esquerra, Clara


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2008
Dirigida per: Santacana, Joan. Universitat de Barcelona. Departament de Didàctica de les Ciències Socials, 2008
1 recurs electrònic
Programa de Doctorat Didàctica de les Ciències Socials i Patrimoni, bienni 2003-2005. Bibliografia.

La present recerca parteix d'una problemàtica que essencialment es planteja en el camp de la Prehistòria i més concretament dels períodes protohistòrics. En la mesura que el coneixement de la Prehistòria no es recolza exclusivament en allò que s'estudia en el sistema educatiu reglat, sinó que en gran part la població coneix aquesta disciplina gràcies a les restes materials, ja siguin jaciments arqueològics o objectes dels museus, es pot comprendre que el problema que ens hem plantejat recau sobre les formes en les que s'han presentat aquests jaciments. Concretament, la tesi focalitza el seu interès en els jaciments arqueològics reconstruïts-restituïts a partir dels quals es formula la hipòtesi principal que ve a ser: En la mesura que la majoria de persones tenen dificultats en la conceptualització de l'espai físic, la visita a un jaciment arqueològic restituït hauria de portar a una major comprensió d'aquests.Per arribar a determinar la validesa o no de la hipòtesis la tesi s'estructura en cinc grans apartats i una conclusió. La recerca parteix de l'estat de la qüestió de l'arqueologia protohistòrica a Europa occidental, centrant l'anàlisi en l'Edat dels Metalls. Per tant, aquesta primera part del nostre treball, per sí mateixa, podria constituir una tesi, i el que nosaltres hem fet és situar-nos en el nivell més superficial, que és el mínim necessari per poder avançar en la recerca específica. Podem concloure que en la primera part de la tesi, s'analitza un període ampli de la Prehistòria, tradicionalment anomenada Edat dels Metalls, que en el cas català es concreta en l'anomenada cultura ibèrica (S. V aC - I dC). S'elabora un breu estat de la qüestió des del punt de vista de la disciplina de referència, és a dir, l'arqueologia prehistòrica.A la segona part de la recerca es pretén conèixer com es tradueix a nivell patrimonial l'Edat dels Metalls. És a dir, volem saber quin és el grau de conservació i la forma com s'ha museïtzat aquest patrimoni a una gran part d'Europa. Per tant, en aquesta part de la recerca ens preguntem: què en queda de tot plegat?Per respondre la pregunta, cal esbrinar doncs el que en podríem anomenar patrimoni arqueològic immoble. Dins d'aquest patrimoni trobem el que es troba obert al públic sota la formula de parc arqueològic o semblant. Són aquests equipaments culturals el nostre segon objectiu d'anàlisi; saber què en queda és important però, sobretot volem saber de quina manera són mostrats al públic.Per fer aquesta recerca, ens cal emprar mètodes molt poc reglats, ja que no podem recórrer al simple cartografiat arqueològic. Es tracta doncs d'establir un mètode de treball que sigui com un garbellat al qual partint dels noms de jaciments arqueològics apareguts en la bibliografia científica en destriem aquells que s'han conservat i de tots ells en separem els que s'han museïtzat. I encara cal que d'aquests darrers en fem una tria, ja que no tots ens interessen de la mateixa manera.Per assolir els resultats que ens hem proposat, en aquesta part de la recerca s'intenta doncs fer un mostreig d'un nombre significatiu de jaciments arqueològics d'aquest període a partir de la localització d'aquests en els manuals de referència, a internet i a guies de viatge. Finalment però, aquells centres d'arqueologia experimental que presenten el seu llegat mitjançant la reconstrucció física volumètrica s'han trobat a través de la tècnica anomenada "snowball sampling ", és a dir, aquella que busca crear un mostreig a partir de subjectes existents a partir dels quals se'n coneixen d'altres i s'amplia el mostreig. En el cas que ens ocupa, el coneixement dels centres estudiats i descrits en aquest segon capítol es desconeixien en part degut a la seva dispersió física i manca, fins fa poc, d'una relació explícita entre tots ells. A partir doncs del coneixement previ que teníem d'alguns d'aquests centres, hem anat dibuixant la història de la presentació del patrimoni arqueològic en tamany real, al mateix temps que s'ha desglossat tota una xarxa de museus a l'aire lliure d'arqueologia, alguns dels quals hem estudiat in situ, tan el seu personal com el seu públic. En aquest capítol doncs fem un recull, descripció i valoració d'aquests centres. L'únic jaciment arqueològic de l'Edat dels Metalls que ha estat museïtzat a Espanya de forma integral, seguint tècniques d'arqueologia experimental i amb finalitats didàctiques és la Ciutadella Ibèrica de Calafell (Baix Penedès, Tarragona) que serà, per tant, objecte especial d'investigació. En el tercer apartat, i una vegada conegut i estudiat l'objecte d'estudi, el patrimoni arqueològico-arquitectònic reconstruït a mida real, ens plantegem les hipòtesi de treball. Davant de l'abast de la problemàtica, ens veiem obligats a emprar metodologies inductives, que vagin de l'estudi d'allò que és particular al coneixement d'allò que és general; per tant volem comprovar les hipòtesi mitjançant un estudi de cas, fet en profunditat en un jaciment prèviament seleccionat, la ciutadella ibèrica de Calafell, i emprant com a contrast altres quatre jaciments ibèrics que formen part de "La ruta dels Ibers" - Ullastret (Girona), El Turó de Ca n'Olivé (Barcelona), El Molí de l'Espígol (Lleida), i La Moleta del Remei (Tarragona) -. La particularitat d'aquest estudi és que vol comparar dos models de presentació del patrimoni arqueològic, per una banda, aquell que tan sols ha estat consolidat i es presenta al públic sense més interpretació que un plafó; i per altra banda, aquell en el qual se li ha aplicat una reconstrucció volumètrica a tamany real de part o tot el conjunt. A l'apartat quart, dedicat a la metodologia d'anàlisi s'intenta establir el marc teòric en el qual s'insereix la recerca, es justifica l'interès de l'estudi, es delimita l'objecte d'estudi, amb tots els models que se'n deriven, s'estableix la problemàtica específica de la recerca i s'afronta la metodologia de tipus qualitatiu i quantitatiu que permet establir comparacions entre dos models contrastats i diferents de presentar el patrimoni arqueològic: el model que en podem dir integral científico-didàctic i el model clàssic.A l'apartat cinquè, es porta a terme la recerca constituïda fonamentalment per un treball de camp que, com ja hem dit en l'apartat anterior, ha estat de tipus qualitatiu en una primera fase i quantitatiu en una segona. El tractament estadístic de les dades i el resultat del processament de les entrevistes i observacions realitzades, permeten arribar a resultats que es contrasten amb les hipòtesi plantejades. Aquest apartat és doncs el punt central de la recerca, i constitueix el nucli del nostre treball.Finalment, el darrer apartat del treball és el de conclusions i en ell es constata l'assoliment dels objectius plantejats i la validació de les hipòtesi. Sorprenen els resultats en validar la hipòtesi de partida, afirmem doncs que hi ha una major comprensió pel públic dels jaciments arqueològics reconstruïts que no pas els consolidats.


Matèries: Jaciments arqueològics ; Museus arqueològics ; Museologia ; Prehistòria ; Patrimoni cultural ; Arqueologia ; Tesis doctorals
Matèries:Ciutat ibèrica d'Ullastret
Àmbit:Ullastret ; Catalunya
Cronologia:[0000 - 2008]
Autors add.:Santacana i Mestre, Joan (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/1335
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 106
select
print

Bookmark and Share
La Musealización del Castellot de la Roca Roja de Benifallet. (Baix Ebre, Tarragona). Reflexiones para una valoración crítica / Maria Carme Belarte, Jaume Noguera y Joan Santacana
Belarte Franco, M. Carme


En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 375-384 : il

Bibliografia.

La musealización del yacimiento del Castellot de la Roca Roja, realizada en 2009, ha consistido en una intervención relativamente sencilla, que puede dividirse en diferentes aspectos: preservación de las estructuras documentadas, securización del conjunto, acondicionamiento del camino de acceso e instalación de elementos de museografía didáctica. La intervención sobre las estructuras se ha basado en la simple consolidación de los muros, así como en la deposición de una capa de grava de diferente color según se trate de habitaciones o calles, para facilitar la comprensión del conjunto al tiempo que se evita el crecimiento de vegetación. La securización ha consistido en la instalación de un puente metálico en la zona de acceso y de cables de acero del tipo "quitamiedos". Por otra parte, se ha acondicionado un camino de acceso que permite llegar a pie desde el embarcadero, situado al pie del yacimiento. Finalmente, los elementos de museografía se ubican tanto en el interior del poblado como en el exterior, frente a la muralla, e incluso en el embarcadero y a lo largo del camino. Se trata de módulos interactivos que contienen información sobre el yacimiento y lo sitúan en su contexto cronológico y cultural.



Matèries: Cultura dels ibers ; Estructures arqueològiques ; Jaciments arqueològics ; Arqueologia ; Museus arqueològics
Matèries:Jaciment del Castellot de la Roca Roja de Benifallet
Àmbit:Benifallet
Cronologia:2009
Autors add.:Noguera Guillén, Jaume ; Santacana i Mestre, Joan
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Museu d'Història de Barcelona; B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 106
select
print

Bookmark and Share
El Yacimiento del Barranc dels Gàfols : Ginestar, Ribera d'Ebre : un modelo protohistórico de colonización agrícola. / M. Carme Belarte, M. Teresa Mascort, Joan Sanmartí, Joan Santacana



En: Butlletí arqueològic. Època V, Núm. 13 (1991) , p. 55-67



Matèries: Jaciments arqueològics ; Prehistòria ; Arqueologia ; Excavacions arqueològiques ; Agricultura
Matèries:Jaciment del Barranc de Gàfols de Ginestar
Àmbit:Ginestar
Cronologia:[1991]
Autors add.:Belarte Franco, M. Carme ; Mascort i Roca, M. Teresa ; Sanmartí i Grego, Joan ; Santacana i Mestre, Joan
Localització: B. Pública de Tarragona; Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 106
select
print

Bookmark and Share
L'Assentament del bronze final i primera edat del ferro del Barranc de Gàfols : Ginestar, Ribera d'Ebre / Joan Sanmartí, Maria Carme Belarte, Joan Santacana, David Asensio i Jaume Noguera



Barcelona : Àrea d'Arqueologia, Universitat de Barcelona, [2001]
244 p. : il., gràf., plàn., quadres ; 30 cm (Arqueo mediterrània, 5/2000) 
ISBN 8492396954



Matèries: Excavacions arqueològiques ; Jaciments arqueològics ; Bronze final ; Primera edat del ferro ; Arqueologia ; Prehistòria
Matèries:Jaciment del Barranc de Gàfols de Ginestar
Àmbit:Ginestar
Cronologia:[0000 - 2001]
Autors add.:Sanmartí i Grego, Joan ; Belarte Franco, M. Carme ; Santacana i Mestre, Joan ; Asensio i Vilaró, David ; Noguera Guillén, Jaume
Autors add.:Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; B. Ventura Gassol (Calafell)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 106
select
print

Bookmark and Share
De visigots a catalans : de quan no parlàvem català (segles V-X) / Joan Santacana, Cristòfol A. Trepat
Santacana i Mestre, Joan


Benicarló : Onada Edicions, 2022
216 p. ; 15 cm
ISBN 9788418634987

A la història de Catalunya hi ha un període que sovint resulta fosc: el que transcorre entre el segle III i el segle X i que correspon a les etapes del Baix Imperi Romà (235-476), a la dominació visigòtica (411-715) i al període carolingi (715-992), abans de la feudalització del territori (segle XI). Per a molta gent la Catalunya que coneixen comença més o menys l'any 1000 i totes les etapes anteriors són com una mena de passadís per on desfilen pobles i més pobles, alguns de coneguts i altres de desconeguts, que passen pel país sense deixar-hi rastre; es parla dels grecs, els fenicis, els ibers, els romans, els visigots i els àrabs fins que, finalment, ja som catalans! Però la Història, concebuda com un pas continu d'invasors, té poc sentit perquè així no s'entén com va anar cristal·litzant una llengua que porta aparellada tota una cultura amb una identitat clara que qualifiquem de catalana, una llengua distinta de la parlada en les àrees geogràfiques del seu entorn. No resulta fàcil, però, trobar plantejada aquesta problemàtica en un sol llibre, on es pugui comprendre l'autèntica naturalesa d'una cultura i d'un país que, si bé es comença a manifestar al voltant del primer mil·lenni, amaga, en canvi, unes arrels molt més profundes, sense les quals res posterior no té sentit. Hem recollit la recerca feta des del darrer terç del segle passat i la presentem a qui tingui el neguit o la curiositat de saber com érem abans de ser catalans, o millor dit, quan ja érem catalans però no ho sabíem. (Editorial).



Matèries: Baix imperi ; Epoca visigòtica ; Epoca carolíngia ; Alta edat mitjana
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[400 - 1000]
Autors add.:Trepat i Carbonell, Cristòfol A.


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 106
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Meva experiència al Rodoreda, de l'Hospitalet de Llobregat / Joan Santacana Mestre
Santacana i Mestre, Joan


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 36 (desembre 2022), p. 185-206 : il. (Memòries de mestres
Resums en català, castellà i anglès.

Aquest article és una reflexió personal sobre l'experiència docent i també vital meva, com a professor i director d'un centre d'ensenyament de l'Hospitalet de Llobregat en el darrer terç del segle XX. L'article es basa en la memòria, que ha sofert el filtre del temps, i pot servir com a font primària sobre un període històric de la ciutat en què es construïa una societat plural i democràtica, en el context de la transició política. L'article també fa especial incidència en l'inici d'experiències pioneres en el camp de l'ensenyament de la Història i constitueix una reflexió sobre la pròpia memòria.


Matèries: Memòries ; Professors ; Ensenyament secundari ; Centres d'ensenyament ; Ensenyament de la història ; Transició democràtica
Matèries: Santacana i Mestre, Joan (1948-....)
Matèries:IB Mercè Rodoreda de l'Hospitalet de Llobregat
Àmbit:Hospitalet de Llobregat, l' ; Catalunya
Cronologia:1979 - 1982
Accés: https://raco.cat/index.php/QuadernsCELH/article/view/411403
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona; Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat); B. Josep Janés (l'Hospitalet de Llobregat); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 106
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Agrupacions musicals a la Comunitat Valenciana i Catalunya : agents per al desenvolupament sociocultural / Salvador Oriola Requena, Josep Gustems Carnicer, Joan Santacana Mestre
Oriola Requena, Salvador


En: Temps d'Educació. Barcelona, núm. 60 (2021) , p. 149-165 (Estudis i recerques
Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà, francès i anglès.

Les bandes a la Comunitat Valenciana i les corals a Catalunya conformen dos fenòmens d'associa-cionisme musical amateur referents tant a nivell nacional com internacional. El present article, realitzat a partir d'una exhaustiva revisió bibliogràfica de tipus multidisciplinari, consisteix en un estudi descriptiu amb el qual es pretén mostrar com les funcions socioculturals que han exercit les dues tipologies d'agrupacions, des dels seus orígens fins a l'actualitat, han anat en augment tant en quantitat com en qualitat. Per això s'ha realitzat una retrospectiva històrica en la que es pot obser-var com ha anat evolucionant aquest fenomen fins arribar al moment d'esplendor actual. Tot aquest progrés ve avalat per l'existència de 547 bandes a la Comunitat Valenciana i més de 900 corals a Catalunya, les quals s'han convertit amb els anys en un referent identitari, cultural, social, educatiu i patrimonial de primer ordre.


Matèries: Agrupacions musicals ; Agrupacions corals ; Vida cultural ; Associacions culturals ; Música popular
Àmbit:Catalunya ; País Valencià
Cronologia:[2021]
Autors add.:Gustems Carnicer, Josep ; Santacana i Mestre, Joan
Accés: https://raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/390363
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 106
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Reconstrucció del poblat ibèric d'Alorda Park o de les Toixoneres (Calafell, Baix Penedès) / Josep Pou, Joan Sanmartí, Joan Santacana
Pou Vallès, Josep


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 1993-1994 (1995) , p. 51-62 : il.


Matèries: Arqueologia ; Jaciments arqueològics ; Patrimoni cultural ; Arquitectura ; Restauració i conservació ; Cultura dels ibers ; Nuclis de població
Matèries:Ciutadella ibèrica de Calafell
Àmbit:Calafell
Cronologia:1992
Autors add.:Sanmartí i Grego, Joan ; Santacana i Mestre, Joan
Accés: http://hdl.handle.net/10687/91571
Localització: Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 106
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'Assentament protohistòric del barranc de Gàfols (Ginestar, Ribera d'Ebre) / M. Carme Belarte, M .Teresa Mascort, Joan Sanmartí, Joan Santacana



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 1992-1993 (1994) , p. 63-72 : il.

El jaciment del barranc de Gàfols,també conegut amb el nom del Pomeralet, és situat en el terme municipal de Ginestar, a poc menys d'un quilòmetre al sudð oest del poble, a la dreta del torrent del mateix nom, just en el punt en què aquest desemboca en la plana al·luvial de l'Ebre. Es tracta d'un extens peneplà netament delimitat al sud-oest pel barranc de Gàfols, al nord pel barranc de Ginestar i al nord-oest per un penya-segat abrupte, al peu del qual hi ha la carretera de Móra d'Ebre a Rasquera. El jaciment arqueològic ocupa únicament una petita àrea de no més de 300 metres quadrats, situada a l'angle sud-occidental de la plataforma descrita, al costat mateix del torrent. Les coordenades UTM són CF006455, segons el mapa a escala 1:50.000 de la Cartografía Militar de España, full 32- 18(426).


Matèries: Arqueologia ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Bronze final ; Primera edat del ferro
Matèries:Jaciment del Barranc de Gàfols de Ginestar
Àmbit:Ginestar
Cronologia:1988 - 1992
Autors add.:Belarte Franco, M. Carme ; Mascort i Roca, M. Teresa ; Sanmartí i Grego, Joan ; Santacana i Mestre, Joan
Accés: http://hdl.handle.net/10687/91525
Localització: Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 106
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Poblat ibèric d'Alorda Park (Calafell, Baix Penedès) i el seu entorn. Anàlisi crítica / Joan Santmartí, Joan Santacana
Sanmartí i Grego, Joan


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 1986-1987 (1987) , p. 7-14
Bibliografia.


Matèries: Jaciments arqueològics ; Cultura dels ibers ; Fortificacions ; Nuclis de població ; Excavacions arqueològiques
Matèries:Ciutadella ibèrica de Calafell
Àmbit:Calafell
Cronologia:[1987]
Autors add.:Santacana i Mestre, Joan
Accés: http://hdl.handle.net/10687/91432
Localització: Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 106
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els Vilars d'Arbeca i el seu model de socialització del coneixement / Joan Santacana Mestre, Nayra Llonch-Molina
Santacana i Mestre, Joan


En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 28 (2018) , p. 219-232 : il. (Dossier
Bibliografia.

A l'article reflexionem sobre com l'arqueologia, que en els seus inicis va ser una ciència que despertava gran interès a la societat, en gran part gràcies a l'esforç de difusió dels investigadors, amb el temps ha anat diluint aquest interès a mesura que s'ha transformat en una ciència obtusa d'informes tècnics. Perquè l'arqueologia torni a poder desenvolupar la seva important tasca de socialització del coneixement, ha de perdre la por a representar de manera iconogràfica els models teòrics i les hipòtesis que genera, i fer-ne difusió. Mostrem quins són els passos a seguir per realitzar les reconstruccions iconogràfiques, repassem la problemàtica dels jaciments protohistòrics europeus des del punt de vista de la seva comprensió i presentació al públic i plantegem els principals problemes dels visitants als jaciments arqueològics. Finalment, presentem l'exemple de la reconstrucció i restitució iconogràfica de les quatre fases dels Vilars d'Arbeca, com un exemple cap a la socialització del coneixement generat durant més de trenta anys d'excavacions.


Matèries: Arqueologia ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Nuclis de població ; Fortificacions ; Iconografia ; Patrimoni cultural ; Cultura dels ibers
Matèries:Jaciment dels Vilars d'Arbeca
Àmbit:Arbeca
Cronologia:2017
Autors add.:Llonch Molina, Nayra
Accés: https://raco.cat/index.php/RAP/article/view/353385
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 106
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Història, la identitat i els grups d'estudis locals / Joan Santacana Mestre
Santacana i Mestre, Joan


En: Chunido : Quaderns d'història local. Cunit, Número 1 (2015) , p. 3 (Presentació


Matèries: Centres d'estudi locals ; Història local
Matèries:Grup d'Estudis Cunitencs Delmacio de Conito
Àmbit:Cunit
Cronologia:2015
Accés: https://delmaciodeconito.files.wordpress.com/2020/08/chunido_n1.pdf
Localització: Biblioteca Terra Baixa (El Vendrell)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 106
select
print

Bookmark and Share
Notes sobre el poblament protohistòric de la costa del Penedès / per Joan Sanmartí, Joan Santacana, Ramon Serra
Sanmartí i Grego, Joan


En: Informació arqueològica, Núm. 40 (gener-juny 1983), p. 121-126
Inclou informació sobre jaciments de Calafell, Cunit, l'Arboç del Penedès i Segur de Calafell.



Matèries: Arqueologia ; Jaciments arqueològics ; Nuclis de població ; Cultura dels ibers ; Prehistòria ; Excavacions arqueològiques
Àmbit:Calafell ; Cunit ; Arboç, l' ; Segur de Calafell - Calafell
Cronologia:[1983]
Autors add.:Santacana i Mestre, Joan ; Serra i Massansalvador, Ramon
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 106
select
print

Bookmark and Share
Últimes notícies del Viola i altres històries locals / Fermí Alari Pons, Isidre Papiol Jané ; pròleg: Joan Santacana Mestre
Alari Pons, Fermí


Calafell : Amics del Patrimoni de Calafell, DL 2019 (Miscel·lània Calafellenca, 1) 



Matèries: Anecdotari
Àmbit:Calafell
Cronologia:[0000 - 2019]
Autors add.:Papiol Jané, Isidre ; Santacana i Mestre, Joan (Pr.)
Autors add.:Amics del Patrimoni de Calafell
Localització: B. Pública de Tarragona; Biblioteca Terra Baixa (El Vendrell); B. Ventura Gassol (Calafell)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 106
select
print

Bookmark and Share
La Fortalesa cossetana : guia visual de la Ciutadella ibèrica de Calafell / Joan Santacana, Clara Masriera Esquerra, Anna Triadó, Lluís García, Magalí Lladó ; Il·lustracions Francesc Riart



Calafell : Llibres de matrícula, DL 2009
47 p. : il. ; 21 cm (Mirades al patrimoni, 2) 
ISBN 9788493711115



Matèries: Estructures arqueològiques ; Fortificacions ; Guies ; Cultura dels ibers ; Cossetans ; Jaciments arqueològics ; Arqueologia
Matèries:Ciutadella ibèrica de Calafell
Àmbit:Calafell
Cronologia:[2009]
Autors add.:Santacana i Mestre, Joan ; Masriera i Esquerra, Clara ; Triadó i Soler, Anna ; García, Lluís ; Lladó, Magalí ; Riart i Jou, Francesc (Il·l.)
Localització: B. Pública de Tarragona; B. Ventura Gassol (Calafell)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 106
select
print

Bookmark and Share
La Ciutadella de Calafell, un centre pioner en la recerca i la didàctica / Joan Santacana Mestre, Clara Masriera Esquerra
Santacana i Mestre, Joan


En: Informatiu Museus : revista de recerca i de divulgació cultural dels museus de Reus. Reus, Núm. 39 (febrer 2008), p. 16-17



Matèries: Estructures arqueològiques ; Arqueologia ; Cultura dels ibers ; Jaciments arqueològics ; Material didàctic ; Recursos educatius ; Ensenyament de la història ; Museus arqueològics
Matèries:Ciutadella ibèrica de Calafell
Àmbit:Calafell
Cronologia:[2008]
Autors add.:Masriera i Esquerra, Clara
Localització: B. Pública de Lleida; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 106
select
print

Bookmark and Share
"Cacics, indians i propietaris, Calafell al segle XIX", una aportació a la història local / Revilla & Santacana
Revilla Calvo, Víctor


En: Diari del Baix Penedès : Setmanari Independent. El Vendrell, Núm. 611 (1 de febrer 2002), p. 14



Matèries: Llibres ; Indians ; Propietaris agraris ; Propietat de la terra ; Poder local ; Caciquisme
Àmbit:Calafell
Cronologia:[1800 - 1900]
Autors add.:Santacana i Mestre, Joan
Localització: B. Pública de Tarragona; Biblioteca Terra Baixa (El Vendrell)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 106
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Les Meules rotatives du site ibérique d'Alorda Park : Calafell, Baix Penedès, Tarragona / David Asensio, M. C. Belarte, J. Sanmartí, J. Santacana



En: Pyrenae, Núm. 31-32 (2000-2001) , p. 57-73


Matèries: Cultura dels ibers ; Arqueologia ; Excavacions arqueològiques ; Estructures arqueològiques ; Jaciments arqueològics
Matèries:Ciutadella ibèrica de Calafell
Àmbit:Calafell
Cronologia:[2000 - 2001]
Autors add.:Asensio i Vilaró, David ; Belarte Franco, M. Carme ; Sanmartí i Grego, Joan ; Santacana i Mestre, Joan
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Pyrenae/article/view/145061/243083
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Museu d'Història de Barcelona; MNAT: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona; B. Ventura Gassol (Calafell)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 106
select
print

Bookmark and Share
Goig a lloança i exaltació de la Santa Creu, titular de la l'Església Parroquial de Calafell [Material especial] / lletra: Josep Martí i Aixelà ; música :Gregori Estrada ; il·lustració Oriol M. Diví ; text didàctic Joan Santacana
Martí i Aixalà, Josep


[S.l.] : Gogistes Tarragonins : Parròquia de la Santa Creu de Calafell, 1996
1 goig : il. música ; 34 cm (Gogistes Tarragonins, 526) 
Editats en motiu de la XV Trobada d'Animadors de Cant per la Litúrgia a Calafell el 6 d'octubre de 1996. Orla amb motius mariners. Text a tres columnes. Tiratge de 800 ex. impresos a tot color sobre cartolina Conqueror blanca de 250 gr. Dibuix del vitrall de la Santa Creu representant el tema del la crucifixió de Jesús. A coberta dibuix del vitrall del presbiteri.



Matèries: Devoció a Crist ; Goigs ; Esglésies
Matèries:Església de la Santa Creu de Calafell
Àmbit:Calafell
Cronologia:1996
Autors add.:Estrada, Gregori ; Diví, Oriol M. (Il·l.) ; Santacana i Mestre, Joan
Autors add.:Parròquia de la Santa Creu de Calafell ; Gogistes Tarragonins
Localització: B. Ventura Gassol (Calafell)


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 6
go to page                

Database  fons : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3